L’efecte Venturi, també conegut com a tub de Venturi, es produeix quan un fluid en moviment dins d'un conducte tancat disminueix la seva pressió en augmentar la velocitat després de passar per una zona de secció menor. Si en aquest punt del conducte s'introdueix l'extrem d'un altre conducte, es produeix una aspiració del fluid contingut en aquest segon conducte. Aquest efecte, demostrat el 1797, rep el seu nom del físic italià Giovanni Battista Venturi (s. XVIII-XIX).
L'efecte Venturi s'explica pel Principi de Bernoulli i el principi de continuïtat de massa. Si el cabal d'un fluid és constant però la secció disminueix, necessàriament la velocitat augmenta. Pel teorema de l'energia si l'energia cinètica augmenta, l'energia determinada pel valor de la pressió disminueix forçosament.
Un tub de Venturi és un dispositiu inicialment dissenyat per a mesurar la velocitat d'un fluid aprofitant l'efecte Venturi. No obstant això, alguns es fan servir per accelerar la velocitat d'un fluid obligant-lo a travessar un tub estret en forma de con. Aquests models s'utilitzen en nombrosos dispositius en què la velocitat d'un fluid és important i constitueixen la base d'aparells com el carburador.
L'aplicació clàssica de mesura de velocitat d'un fluid consisteix en un tub format per dues seccions còniques unides per un tub estret en el qual el fluid es desplaça conseqüentment a major velocitat. La pressió en el tub Venturi pot mesurar-se per un tub vertical en forma d'U connectant la regió ampla i la canalització estreta. La diferència d'altures del líquid en el tub en U permet mesurar la pressió en ambdós punts i conseqüentment la velocitat.
Quan s'utilitza un tub de Venturi cal tenir en compte un fenomen que s'anomena cavitació. Aquest fenomen passa si la pressió en alguna secció del tub és menor que la pressió de vapor del fluid. Per a aquest tipus particular de tub, el risc de cavitació es troba a la gola d'aquest, ja que aquí, en ser mínima l'àrea i màxima la velocitat, la pressió és la menor que es pot trobar en el tub. Quan passa la cavitació, es generen bombolles localment, que es traslladen al llarg del tub. Si aquestes bombolles arriben a zones de pressió més elevada, poden col·lapsar produint així pics de pressió local amb el risc potencial de danyar la paret del tub.